PROCÉS DE DIÀLEG INTERREGIONAL

SOBRE EL PROCÉS

L'interregionalisme no és un concepte tècnic. És una proposta política. Es pregunta què esdevé possible quan regions amb històries, capacitats, llengües i tradicions de coneixement diferents construeixen cooperació conjuntament, i no les unes al voltant de les altres. El Procés de Diàleg Interregional dona forma institucional a aquesta proposta.

Impulsat i sostingut per Obreal conjuntament amb governs, universitats, organitzacions regionals, agències de finançament i socis multilaterals, ha consolidat una arquitectura policèntrica entre diferents Surs i Nords. El seu propòsit no és afegir un altre fòrum al calendari internacional. És crear un espai sostingut on les regions defineixin agendes, produeixin coneixement, construeixin cooperació institucional i desenvolupin capacitats a llarg termini conjuntament.

El Procés parteix d'una premissa política clara. No hi ha un únic Sud ni un únic Nord. Hi ha múltiples Surs i múltiples Nords, cadascun amb històries, responsabilitats, prioritats i capacitats diferenciades. Una cooperació seriosa ha de ser capaç de treballar amb aquesta pluralitat. Per això, el Procés és multilingüe per naturalesa i policèntric per disseny. Considera la diversitat no com una dificultat que cal gestionar, sinó com la condició per a una cooperació més legítima i eficaç.

El multilingüisme no és una adaptació logística. És una declaració política. La participació de les dones no és un programa. És una condició de legitimitat. La governança policèntrica no és una preferència. És l'arquitectura a través de la qual diferents Surs i Nords poden coproduir allò que cap centre únic no pot produir per si sol.

L'interregionalisme no substitueix el multilateralisme. Enforteix les condicions polítiques i institucionals a través de les quals la cooperació multilateral pot esdevenir més arrelada, més inclusiva i més operativa. Mentre que el multilateralisme proporciona la gramàtica de les normes comunes i els principis compartits, l'interregionalisme crea la pràctica política a través de la qual aquests principis es connecten amb les capacitats regionals, les realitats institucionals i la responsabilitat compartida.

DOS ÀREES ESTRATÈGIQUES

The Process operates through two strategic axes where development, governance and knowledge converge. All Souths and all Norths face versions of the same structural challenges: climate transition, digital transformation, governance reform, educational inclusion and the restructuring of global trade. The Process does not transfer solutions from one region to another. It creates the conditions for regions to co-construct responses, share what works and build common capacities for challenges no single region can address alone. Not transfer. Not aid. Working with others.

  • Educació i Desenvolupament situa la capacitat científica, l'educació superior i la innovació al centre del desenvolupament. Les universitats no es consideren espais acadèmics separats del món, sinó actors del desenvolupament: generen coneixement que orienta les polítiques, construeixen capacitats institucionals que perduren més enllà de qualsevol projecte concret, formen els professionals que gestionen les institucions públiques i contribueixen des de dins a societats més equitatives i sostenibles. La cooperació en educació, recerca i ciència no és mai merament tècnica. Modela les capacitats a través de les quals les societats defineixen i impulsen el seu desenvolupament.
  • Multilateralisme, Comerç i Integració  aborda una de les qüestions definidores de l'ordre internacional actual: qui contribueix a les regles de l'economia global, i en quins termes. Aquest eix connecta el coneixement amb la cooperació regional, la negociació equitativa, els processos d'integració i els marcs de governança que determinaran com les diferents regions participaran en un ordre internacional més plural. El comerç, la integració i la governança multilateral no es poden sostenir sense coneixement, capacitat institucional i veu política. Les regions necessiten la capacitat no només d'adaptar-se a les regles, sinó també de contribuir a definir-les.

PRINCIPIS RECTORS

01

Reimaginant la cooperació

La innovació política i institucional és essencial per generar un impacte transformador i convertir el diàleg en vies concretes d'acció.

02

Multilinguïsme
com a política

La cooperació comença escoltant en la llengua dels altres. No és només traducció; és reconeixement, reciprocitat i la circulació plural del coneixement.

03

Universitats com a actors estratègics

Les universitats generen valor públic i actuen com a ponts entre el coneixement, les polítiques públiques i els territoris.

04

Arquitectura policèntrica

Múltiples pols des dels quals construir una reflexió sobre el desenvolupament i la cooperació, sense una agenda única predefinida.

05

Les dones al centre

No hi ha un desenvolupament just sense la plena participació, el lideratge i les condicions favorables per a les dones en l'educació, la ciència i la innovació.

06

Multilateralisme renovat

Enfortir i actualitzar el multilateralisme mitjançant la cooperació interregional, connectant-lo amb les capacitats regionals i les agendes d'implementació.

COM ES VA CONSTRUIR EL PROCÉS

El Procés de Diàleg Interregional es va construir a través de trobades polítiques, compromisos institucionals i aliances sostingudes. Els seus fonaments es van establir a partir de les consultes impulsades per Obreal els anys 2020 i 2021 amb governs i associacions d'universitats d'Àfrica, l'Amèrica Llatina i el Carib, Àsia i Europa. Va prendre forma institucional a Barcelona l'any 2022 i es va desenvolupar a través d'etapes successives a Buenos Aires, Windhoek, Addis Abeba i Bogotà, cadascuna aprofundint en la seva arquitectura política, acadèmica i institucional.

  • Primera fase: establiment dels fonaments conceptuals i polítics del Procés
  • A Barcelona, Obreal va convocar la Primera Trobada Interregional sobre Educació i Desenvolupament amb el suport del Govern de Catalunya, la Presidència Pro Tempore de la CELAC exercida per l'Argentina, la Comissió de la Unió Africana i el Fòrum per al Desenvolupament Sostenible en l'Educació Superior, actuant com una iniciativa Team Europe en coordinació amb el programa insígnia HAQAA entre la UE i la CUA. Aquella trobada va donar al Procés la seva primera expressió institucional.
  • Segona fase: transformar una declaració d'intencions en un mecanisme viu
  • El Primer Diàleg es va celebrar a Buenos Aires l'any 2023, coorganitzat per Obreal i la Comissió de la Unió Africana sota la Presidència Pro Tempore de la CELAC exercida per l'Argentina. Més tard aquell mateix any, a Windhoek, Obreal, la CUA, l'AAU i el Govern de l'Argentina van reunir associacions d'universitats d'Àfrica, l'Amèrica Llatina i Europa al marge de la Conferència de Rectors de l'AAU, consolidant els compromisos adquirits i presentant els resultats assolits des de Buenos Aires. El 2024, el Segon Diàleg es va traslladar a Addis Abeba, coorganitzat per la Comissió de la Unió Africana i el Govern del Brasil, i acollit a la seu de la Unió Africana en el marc de l'Any de l'Educació de la UA. Aquesta fase va consolidar l'aliança entre Obreal, la CUA i l'AAU com una pedra angular del Procés.
  • Tercera fase: operacionalització i expansió
  • Iniciada amb el Tercer Diàleg celebrat a Bogotà l'any 2025, coorganitzat per la Presidència Pro Tempore de la CELAC sota el Govern de Colòmbia, la Comissió de la Unió Africana i Obreal, amb el suport del DAAD, l'IDRC del Canadà, la UNESCO, el Govern de Catalunya, l'Associació d'Universitats Àrabs i el Govern d'Egipte, aquesta fase se centra a traduir els principis compartits en estructures de governança, plans d'acció i finançament sostenible. També amplia l'abast geogràfic i polític del Procés incorporant el món àrab, la Mediterrània i la Xina, alhora que integra plenament el Comerç, la Integració i la redefinició del multilateralisme com un eix central de l'agenda del Diàleg.