L'interregionalisme no és un concepte tècnic. És una proposta política. Es pregunta què esdevé possible quan regions amb històries, capacitats, llengües i tradicions de coneixement diferents construeixen cooperació conjuntament, i no les unes al voltant de les altres. El Procés de Diàleg Interregional dona forma institucional a aquesta proposta.
Impulsat i sostingut per Obreal conjuntament amb governs, universitats, organitzacions regionals, agències de finançament i socis multilaterals, ha consolidat una arquitectura policèntrica entre diferents Surs i Nords. El seu propòsit no és afegir un altre fòrum al calendari internacional. És crear un espai sostingut on les regions defineixin agendes, produeixin coneixement, construeixin cooperació institucional i desenvolupin capacitats a llarg termini conjuntament.
El Procés parteix d'una premissa política clara. No hi ha un únic Sud ni un únic Nord. Hi ha múltiples Surs i múltiples Nords, cadascun amb històries, responsabilitats, prioritats i capacitats diferenciades. Una cooperació seriosa ha de ser capaç de treballar amb aquesta pluralitat. Per això, el Procés és multilingüe per naturalesa i policèntric per disseny. Considera la diversitat no com una dificultat que cal gestionar, sinó com la condició per a una cooperació més legítima i eficaç.
El multilingüisme no és una adaptació logística. És una declaració política. La participació de les dones no és un programa. És una condició de legitimitat. La governança policèntrica no és una preferència. És l'arquitectura a través de la qual diferents Surs i Nords poden coproduir allò que cap centre únic no pot produir per si sol.
L'interregionalisme no substitueix el multilateralisme. Enforteix les condicions polítiques i institucionals a través de les quals la cooperació multilateral pot esdevenir més arrelada, més inclusiva i més operativa. Mentre que el multilateralisme proporciona la gramàtica de les normes comunes i els principis compartits, l'interregionalisme crea la pràctica política a través de la qual aquests principis es connecten amb les capacitats regionals, les realitats institucionals i la responsabilitat compartida.
DOS ÀREES ESTRATÈGIQUES
The Process operates through two strategic axes where development, governance and knowledge converge. All Souths and all Norths face versions of the same structural challenges: climate transition, digital transformation, governance reform, educational inclusion and the restructuring of global trade. The Process does not transfer solutions from one region to another. It creates the conditions for regions to co-construct responses, share what works and build common capacities for challenges no single region can address alone. Not transfer. Not aid. Working with others.
PRINCIPIS RECTORS
01
Reimaginant la cooperació
La innovació política i institucional és essencial per generar un impacte transformador i convertir el diàleg en vies concretes d'acció.
02
Multilinguïsme
com a política
La cooperació comença escoltant en la llengua dels altres. No és només traducció; és reconeixement, reciprocitat i la circulació plural del coneixement.
03
Universitats com a actors estratègics
Les universitats generen valor públic i actuen com a ponts entre el coneixement, les polítiques públiques i els territoris.
04
Arquitectura policèntrica
Múltiples pols des dels quals construir una reflexió sobre el desenvolupament i la cooperació, sense una agenda única predefinida.
05
Les dones al centre
No hi ha un desenvolupament just sense la plena participació, el lideratge i les condicions favorables per a les dones en l'educació, la ciència i la innovació.
06
Multilateralisme renovat
Enfortir i actualitzar el multilateralisme mitjançant la cooperació interregional, connectant-lo amb les capacitats regionals i les agendes d'implementació.
COM ES VA CONSTRUIR EL PROCÉS
El Procés de Diàleg Interregional es va construir a través de trobades polítiques, compromisos institucionals i aliances sostingudes. Els seus fonaments es van establir a partir de les consultes impulsades per Obreal els anys 2020 i 2021 amb governs i associacions d'universitats d'Àfrica, l'Amèrica Llatina i el Carib, Àsia i Europa. Va prendre forma institucional a Barcelona l'any 2022 i es va desenvolupar a través d'etapes successives a Buenos Aires, Windhoek, Addis Abeba i Bogotà, cadascuna aprofundint en la seva arquitectura política, acadèmica i institucional.
